dilluns, 15 de febrer del 2010
Grass
Durant els mesos d'estiu, l'herba dels prats alts dels Pirineus, la que creix més enllà d'on poden viure els arbres, té un aspecte semblant a la foto d'aquí sota. Però l'aspecte mullit que aparenta de lluny és, en realitat, enganyós ja que a les seves puntes amaga unes bones punxes. El merino d'aquesta fibra ben segur que no produeix aquest segon efecte però vaig decidir domesticar-lo igualment i converti-lo en herba més pròpia d'un jardí d'uns mentres més a baix.
Durante los meses de verano, la hierba de los prados de los Pirineos, la que crece más allá de donde pueden vivir los árboles, tiene un aspecto parecido a la foto de aquí debajo. Pero el aspecto millido que aparenta de lejos es, en realidad, engañoso puesto que en sus puntas esconde puas. El merino de esta fibra no produce este segundo efecto pero decidió domesticarlo igualmente i convertirlo en hierba más propia de un jardí de unos metros más a bajo.
En una de les primeres comandes de fibra que vaig fer, vaig comprar una bossa amb uns 120g de merino en 6 tonalitats diferents. Uns 50g els vaig filar amb el fus ja fa temps i la llana resultant es va convertir amb una bufanda, però em quedava la resta de fibra amb la que volia fer alguna cosa ben diferent. Així que vaig agafar les meves cardes manuals i un vespre vaig convertir-la en rolags. Després vaig aprofitar per fer pràctiques de la la tècnica del longdraw.
En uno de los primeros pedidos de fibra que hice, compré una bolsa con unos 120g de merino en 6 tonalidades distintas. Unos 50g los hilé con el huso ya hace tiempo y la lana resultante se convirtió en una bufanda, pero me quedaba el resto de fibra con la que quería hacer alguna cosa distinta. Así que cogí mis cardas manuales y una noche la convertí en rolags. Después aproveché para hacer prácticas de la técnica del longdraw.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
El color és molt bonic i la llana sembla súper suau. Estic admirada que mesclessis tota la fibra a mà, quina paciència!
Molt maca!!!
La veritat és que les cardes de mà ajuden molt, són econòmiques i no ocupen espai, es clar que el temps invertit en barrejar els colors és molt alt. Jo el primer abrig que vaig fer va ser així, 1000g de llana cardada a mà, desprès d'això vaig decidir comprar-me la cardadora de molinet!!!
Wau! quin color més bonic!!! m'encanta!
és un color maravellòs!
m'agrada tan el verd....
¡qué bonita te ha quedado! Me encanta!!!!
Lo dicho sin comentarios, ya no me quedan palabras. petonets
Cada dia em deixes mès al.lucinada amb les llanes que files i tenyeixes, són precioses. En quant a mi, res que no es pugui arreglar amb un contracte indefinit i un cap de setmana sense nenes a un spa!
Quin color més maco!
Et sortiria una bufanda per a home xulíssima! ;)
Preciooooso!!! Sumamente precioso. Me encanta el verde y ese ha quedado tan "verde" y vivo. Molt bonic!
Publica un comentari a l'entrada