Fibra: lana procedente de Chile.
489g/97g. 2 ply
El color d'aquesta llana em recorda a les que jo anomenava "taronges de sang" en una traducció literal del terme italià "arancie di sangue". No n'havia vist mai fins un viatge a Itàlia ja fa uns anys i com a tota cosa nova em vaig quedar amb la paraula italiana amb la que em van descriure aquestes taronges que tenen la polpa vermellosa. Fa poquet algú em va dir que a casa seva sempre n'havien dit "sanguines", i vaig adoptar el terme. En castellà encara no sé com es diuen, tot i que m'imagino que pot ser una d'aquelles paraules que poden canviar en funció de la regió.
I si el nom de la llana em recorda els meus tombs pel món, també me'ls recorda el seu origen. La fibra és un dels pocs records materials que em vaig portar de Xile l'estiu passat. Una tarda plujosa passejant per Puerto Varas, en una placeta amagada, vaig trobar una petita botiga en la que tenien una bona varietat de llanes i fibres tenyides a mà. No em vaig poder resistir i em vaig emportar un bon record a casa.
El color de esta lana me recuerda a lo que yo llamaba "naranjas de sangre" en una traducción literal del término italiano "arancie di sangue". No las había visto nunca hasta este viaje a Italia y, como toda cosa nueva, me quedé con la palabra italiana con la que me describieron estas naranjas de pulpa rojiza. Hace poco alguien me comentó que en su casa siempre las habían llamado, en catalán, "sanguines" y adopté el término. En castellano aún no sé el término aunque me imagino que puede ser una de esas palabras que pueden cambiar en función de la región.
Y si el nombre de la lana me recuerda a mis vueltas por el mundo, también me las recuerda su origen. La fibra es uno de los pocos recuerdos materiales que me traje de Chile el verano pasado. Una tarde lluviosa paseando por Puerto Varas, en una plazoleta escondida, encontré una tiendecita en la que tenían una buena variedad de lanas y fibras teñidas a mano. Como os podéis imaginar, no me pude resistir y me traje un buen recuerdo a casa.
8 comentaris:
Què maca la llana i que bonica la història de com et vas trobar amb aquest regalet, és com de conte, m'agradaria molt poder trobar aquesta plaça amb aquesta botiga!
Li has fet justícia al teu souvenir. Les sanguines aquestes, que deuen ser la fruita que surt a l'obertura de Dexter? Són com taronges però vermelles, mai n'havia vist com aquelles. Sort!
Desde ben petita ma mare em va introduïr en les Sanguines... i de les Aranges!
Les Sanguines només les veiem cada molt als mercats de Barcelona; ara cada cop que vulgui veuren una... ja sé on haig de mirar!!
El color és preciós, serà possible que cada cop m'agradin més el vermells?
Aquest color m'encanta!
Es muy bonita y el color lo encuentro precioso. De pequeña era muy frecuente en mi casa tener las naranjas sanguinas para hacer zumos, después ha sido muy difícil de encontrar en los mercados quizá por lo de las modas incluso en temas alimentarios, ahora si que he podido comprarlas otra vez.
Doncs molt maco el color i el fil!!
M'agrada molt, és un color molt maco i més per la primavera... Ja ens ensenyaràs que fas amb ell. Bona setmana :-)
Publica un comentari a l'entrada